monterrei

monterrei


A mitjan el segle passat, Monterrei va ser una zona on es produïen grans volums de vi d'excel·lent qualitat. Mostra d'això va ser la presència a la regió d'importants cellers, que disposaven de cups de pedra i grans bótes de fusta de roure.

A principis dels anys 60 es construeix el Celler Cooperatiu de Monterrei, amb l'objectiu de promoure una correcta elaboració dels vins i la seva posterior comercialització.

A la fi de el segle XX, l'emigració, el tancament del celler cooperatiu i l'abandó de les terres, donada la seva escassa rendibilitat, gairebé suposen la desaparició de la vinya a la zona, però el reconeixement administratiu de la Denominació d'Origen i l'aprovació de seva reglamentació (per Ordre de 25 de novembre de 1994), així com l'aposta pels vins de qualitat, van portar al ressorgir de la comarca.

És per tant, en els anys noranta el moment en què es dóna un gran salt qualitatiu tant en la recuperació de les varietats preferents com en l'elaboració de el vi.

Es segueixen mantenint les plantacions amb sistemes de formació en vas grec, però en moltes de les noves plantacions s'introdueix un nou sistema de cultiu que es realitza en espatllera a doble cordó per facilitar el conreu i la recol·lecció.

Això, juntament amb la inversió en tecnologia i l'adopció de noves pràctiques enològiques va suposar un gran impuls a el sector vitivinícola a la comarca.

Al preservar un percentatge elevat de varietats preferents en l'elaboració (totes elles autòctones), s'obtenen com a resultat vins de característiques específiques, amb caràcter i que expressen la tipicitat de la zona.